Miguel Ordóñez Marín, el viatger curiós

Aquest vinarossenc resident a Londres

ha viatjat a 100 països i ha donat 6 voltes al món. 

Viatjar a més de cent països, amb una estada mitjana d’una setmana en cadascun, no li ha fet perdre la seva capacitat de sorpresa. Però a aquest vinarossenc de 36 anys li resulta difícil ocultar la mirada i la humilitat del viatger. Afirma sentir-se “afortunat” per haver viatjat tant, però també ser conscient “del poc que he vist”. Resumir els seus viatges en estadístiques segurament sia una frivolitat necessària: 6 voltes al món (durant 6 mesos la més llarga i 72 hores la més curta), un total de 380 vols fins a la data; 1.100.000 quilòmetres per aire i 150.000 quilòmetres per terra i mar; el viatge més llarg per terra: una setmana en tren amb el Transmanxurià de Moscou a Beijing.

Amb divuit anys va marxar a Irlanda per estudiar aplicacions electròniques industrials. A partir d’aleshores també va treballar com a tècnic òptic a Londres i fins i tot en una granja de Noruega munyint vaques. Actualment, Miguel té la seva residència habitual a Londres, on viu amb la seva dona Maria Jesús i treballa a l’aeroport de Heathrow com a agent d’aerolínia de la companyia Air Canadà. “És el treball ideal perquè la seva flexibilitat em permet fer el que més m’agrada i obtenir tarifes més barates”, assegura. Tal és la seva obsessió per viatjar, que no dubta a sacrificar alguns plaers de la vida quotidiana amb l’objectiu d’estalviar per a la propera destinació.

Però contra el que, a priori, es podria pensar, Miguel no es considera “gens aventurer, em complico la vida al mínim”.  Durant la seva última visita a Vinaròs, el Diariet ha pogut conversar amb ell. 

Et consideres un turista, un viatger o un aventurer?

Em considero certament un viatger gairebé gens aventurer. Aprofito al màxim els recursos que tinc i em complico la vida al mínim.

Quina diferència hi ha entre un turista i un viatger?

La gran diferència és que un viatger està molt més obert al que pugui passar. Un viatger té sovint la sensació de no saber on dormirà o on arribarà, la ment està oberta al fet que pugui passar qualsevol cosa o els plans poden canviar de tal manera que pots anar a un lloc que en principi no hi pensaves anar. La diferència són les perspectives que et pot donar el viatge. El turista vol veure coses noves i gaudir el seu temps lliure tenint una experiència nova però dins d’un marge de comoditat, mentre que el viatger té les perspectives totalment obertes al que pugui passar.

És tan necessari per viatjar saber parlar anglès?

És important saber-ne, però no és imprescindible. Depèn del país on vas. Al centre de l’Àsia la gent se t’adreça en la seva llengua i quan veuen que no ho entens, et parlen en rus. Si llavors veuen que tampoc no ho entens, et miren com si fores un bàrbar. No poden entendre que hi hagi algú que no parli rus. I la mateixa sensació tens a l’oest d’Àfrica, on quasi tothom parla llengües tribals o francès. L’anglès és important, però si tens la voluntat de fer-te entendre, ho aconsegueixes.

I la tarja de crèdit?

És important, però tampoc no és imprescindible. De fet, en molts casos recomanaria ni ensenyar-la, pel frau que pot haver-hi en alguns països. Jo la utilitzo només quan no hi ha més remei, per exemple, en cas d’urgència mèdica.

Ho suporta la teva economia el fet de viatjar tant?

Treballar a l’aeroport de Heathrow per Air Canadà em permet obtenir preus molt més assequibles. A més, estalvio en tot el que puc durant la meva vida diària: vaig a la feina en bicicleta o a peu (6 km), m’enduc la carmanyola per menjar i bec cafè de la màquina en lloc dels bars. La meva dona i jo lloguem una habitació compartint la casa amb altres persones, la qual cosa també és un estalvi molt important.

Ha aconseguit l’euro ser una moneda tan internacional com el dòlar?

L’euro és cada vegada més important. Per exemple, a Cuba ja tens una penalització per utilitzar dòlars. Les colònies franceses també utilitzen l’euro. L’euro ha facilitat molt la manera de viatjar. A més, ara amb un passaport de la UE ets més benvingut que fa uns anys.

Què hem de valorar preferentment a l’hora de programar un viatge?

Principalment, cal tenir clar què vols veure i després aconseguir informació per saber si és la millor època per anar-hi, bé sia pel clima o per les festes, o si hi ha conflictes bèl·lics... Les prioritats són què vols veure, què estàs disposat a sacrificar econòmicament o quant a comoditats.

Quin és el nombre de persones idoni per viatjar?

Sol. En el moment en què viatges amb algú més sempre estàs sacrificant alguna cosa. La meva idea de viatjar és la idea de llibertat absoluta, de sortir de casa i poder fer allò que tu vulgues. Amb una altra persona has de quedar d’acord amb tots els aspectes, i això et limita. Si el lloc on viatges és segur, recomanaria viatjar sol, perquè tens més possibilitat de conèixer gent. Al Canadà, per exemple, fent autostop em va recollir un home que va resultar ser un polític local que em va acabar convidant a casa seva un cap de setmana i em va comprar un bitllet d’autobús del sud d’Alberta a Montreal. Aquestes situacions és més difícil que et passen viatjant acompanyat. L’altra millor manera de viatjar és amb la persona estimada a llocs especialment bonics o amb un company o companya de confiança si has d’anar a llocs remots amb un cert component de risc. Vull agrair especialment a la meva dona Maria Jesús, per gaudir amb mi molts d’aquests viatges i deixar-me anar sol a tots aquells que ella no ha pogut venir.

Prefereixes viatjar per terra o per aire?

Prefereixo viatjar per terra que en avió. Quan viatjo en avió sempre penso en tot allò que m’estic perdent pel mig entre el país d’origen i el de destí. Els llocs de transició són de vegades més interessants que el lloc on vas en qüestió.

Per la teva experiència en un aeroport, creus que la moda influeix a l’hora d’escollir una destinació turística?

Suposo que una mica. Generalment, la gent va als llocs que veu a la televisió, els que senten parlar o els que veuen a les revistes. Però cada cop menys perquè el nivell d’informació que hi ha actualment amb mitjans com per exemple Internet, cada vegada els viatges es fan més tenint en compte el coneixement del lloc i del que es vol.

Suposo que hauràs llegit moltes guies turístiques. Com es pot reconèixer una bona guia?

M’agraden els detalls concrets i pràctics. Hi ha guies que et diuen si el preu de l’hotel és assequible o no. Això no m’agrada, perquè, què suposa econòmicament assequible? Per a qui? Depèn de la economia de cadascú. Prefereixo aquelles guies que et diuen les coses clares, que posen els preus concrets. També hi ha guies que diuen que és fàcil arribar d’un aeroport al centre de la ciutat, però no et diu com fer-ho. Una altra, en canvi, et detalla tot el que has de fer un cop has aterrat a l’aeroport. També valoro la informació que et donen de la història i la informació del país o de la ciutat en concret que visito.

Viatjant es trenquen o s’afermen idees preconcebudes?

Les dos coses. Però generalment l’experiència et diu que les persones que coneixes no responen als estereotips que tens prefixats de la gent d’un país. Quan es fa un viatge recomanaria deixar els prejudicis a casa, partir de zero. És una mica l’experiència del xiquet que mira un lloc on no ha estat mai o que obri un llibre que mai no havia vist ni llegit. Si parteixes de zero l’experiència sempre serà millor en tots els sentits.

Hi ha viatgers que a tota hora recorden: “que bé que estaria a casa!”. Ho has pensat mai?

Aquesta sensació la vaig tenir quan vaig arribar a l’Índia. Quan vaig arribar a l’aeroport de Delhi a les cinc del matí i vaig veure els estàndards de neteja, la gent... les sensacions van ser negatives i vaig pensar que no estava segur que volia estar en aquest país. Aquesta sensació la vaig tenir el primer dia. Als tres mesos, quan sortia el vol, vaig pensar que era la millor experiència de la meva vida. La culpa va ser meva perquè no estava mentalitzat, no m’havia informat prou o tenia unes expectatives massa elevades. En aquest sentit hi ha una anècdota real i molt curiosa: una senyora australiana va presentar una demanda judicial contra la seva agència de viatges perquè quan va arribar a Pisa, la torre li semblava menys inclinada que al catàleg que li va presentar l’agència de viatges. Aquesta dona tenia unes expectatives que no es van complir. Com menys en tingues, millor. El país on anem no té cap obligació de rebre’ns. Som nosaltres qui anem i ens reben com a hostes i això ho hem de recordar sempre.

Quines són les teves destinacions preferides?

Culturalment parlant m’agrada l’Índia, Indonèsia, la Xina i tot l’Orient Mitjà. Qualsevol país entre Istanbul i el Caire.

Entre les seves múltiples anècdotes explica una detenció a l’aeroport de Vancouver en veure la quantitat de viatges que havia realitzat. “Estaven convençuts que era un narcotraficant. Em van fer tot tipus de preguntes, em van regirar tot l’equipatge i em van retenir durant una hora”. A Toronto, una oficial d’immigració li va recomanar que s’afaités si anava als Estats Units, sobretot considerant la quantitat de viatges que havia fet a l’Orient Mitjà. A l’Índia, Miguel va conèixer dos alemanys que feia tres anys havien sortit a peu des de Stuttgart amb l’objectiu de donar una volta al món a peu tot el que fos possible.

El seu proper destí serà Viet Nam, a finals de gener o principis de febrer.